1 v. intr. [LC] Allò que hom fa, anar bé, convenir, amb la seva manera d'ésser, la seva posició social, la seva edat, etc. A vós, no us escau de fer aquestes coses. Tan gran, ja no li escau de fer bogeries. 2 1 v. intr. [LC] Un vestit, un adorn, un color, etc., ésser adequat a algú o per a alguna cosa, contribuir a la seva bellesa. La jaqueta verda li escau molt. El groc no li escau. Aquests mobles no hi escauen gens. 2 2 [LC] escaure malament No escaure. 2 3 [AD] no escau No s'accepta perquè no és procedent. 2 4 [AD] si escau Si és procedent, en el cas que sigui procedent. 3 1 v. intr. pron. [LC] Algú, trobar-se eventualment en un indret. Llavors jo m'esqueia ésser a Olot. 3 2 v. intr. pron. [LC] Una cosa, esdevenir-se en tal o tal ocasió, data, etc. Aquell any carnaval s'esqueia a mitjan febrer. 3 3 [AD] si s'escau Si es produeix, s'esdevé, una cosa.
